A Ciutat éreu ahir,
bona amor, i no us vaig veure;
ja podeu pensar i creure
de tristor si en vaig tenir!
Vós me mirau com a externa;
d’alegria me’n dau poca:
sa causa és que sa taverna
vós amau més que s’al•lota.
Com més rellotges hi ha,
manco saben quina hora és.
¿No sabeu la causa que és?
Que no les saben trempar.