Sa pobila de can Ros,
que seia a sa taula i reia,
i a cada paraula deia:
“Aquest bou, que és de tirós!”
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Carn i brou
Poble
Esporles
Núm de glosa
284
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ets aubercocs són redons,
també saben redolar.
Al•lota, m’has de mostrar
lo que dus baix d’es faldons
si són botifarrons
o cosa per estufar.
Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Tradicionari de Mallorca
