Sa pobila de can Ros,
que seia a sa taula i reia,
i a cada paraula deia:
“Aquest bou, que és de tirós!”
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carn i brou
Esporles
284
III
Ets aubercocs són redons,
també saben redolar.
Al•lota, m’has de mostrar
lo que dus baix d’es faldons
si són botifarrons
o cosa per estufar.
Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!