Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
8
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Podrà esser, però no ho crec,
que t’enviin a demanar:
jo, de s’altre dia ençà,
ni et cerc, ni et veig, ni et conec.
Adiós! ¿Així passau?
I jo tan enamorada!
Quina vida tan sobrada,
estimat meu, que me dau!
Com es vetla-recent mistos!
Demà me’n vaig a Ciutat
a baratar s’estimat
amb una capsa de mistos.
Tradicionari de Mallorca
