Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Esporles
1714
III
Jo havia principiat
davant ca teva, garrida,
un castell de pedra viva,
i es guerrers el m’han tomat.
Real de mitja pesseta
o real de mig dobler:
ja pus mai més tornaré
a festejar a Sa Vileta.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.