Jo em casaré amb un soldat
i me diran forastera
i duré es xap a darrere
i es dengue el duré a’s costat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Esporles
1714
III
Podrà esser, però no ho crec,
que t’enviin a demanar:
jo, de s’altre dia ençà,
ni et cerc, ni et veig, ni et conec.
Tites, tites, tites, tites,
tites, tites, tites, tiu!
¿Què teniu? ¿que no veniu?
¿O teniu males sospites?
¿Teniu por que us mengi frites
en s’hivern, o bé en s’estiu?
Si jo perd l’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers.
Mentres que teniu doblers,
sempre us veuen glopejant.