Ets aubercocs són redons,
també saben redolar.
Al•lota, m’has de mostrar
lo que dus baix d’es faldons
si són botifarrons
o cosa per estufar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Faldes, gonelles, mirinyacs
Esporles
141
II
Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Sa civada forastera,
saps quin mal any va tenir!
Quan es rovei li fugí,
la teníem damunt s’era.
Fadrins, si anau a Canet,
no pugeu a ses lliteres,
que hi ha puces satgeteres
que duen picarolet.
N’hi ha una amb una esquella
que no té por de ningú.
¿Voldràs que hi anem jo i tu
i la durem a bè-xella?