Sa mare mereixeria
fer-n’hi córrer la Ciutat
amb un botxí an es costat,
veiam si s’agüaria,
perque deixà anar sa fia
a casa s’enamorat.
Deixar es formatge an es gat
que no sigui rapinyat,
ningú del món s’ho creuria.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Luxúria
Llucmajor
619
III
Pareixs una beduïna,
dins un sementer tan gran.
Qui mal corre, pateix fam;
qualque pic, amb fam, dejuna.
(Fragment)
Per ella matava un gall, per jo una gallina.
Déu la me guard, Déu la me guard a N’Aina Maria!
Per ella tragué un banc, per jo una cadira.
Déu la me guard, Déu la me guard a N’Aina Maria!
Per ella tragué vin blanc i per jo melvasia.
Déu la me guard, Déu la me guard a N’Aina Maria!
Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.