Sa mare mereixeria fer-n’hi córrer la Ciutat amb un botxí an es costat, veiam si s’agüaria, perque deixà anar sa fia a casa s’enamorat. Deixar es formatge an es gat que no sigui rapinyat, ningú del món s’ho creuria.
Luxúria
Llucmajor
Baten es blat roveió i no desfan ses falcades: per això van tan taiades ses egos d’es Puig Moltó.
Sa meva amor no l’he dada ni n’he fet ningú hereu: per vós la tenc reguardada per quan la’m demanareu.
A dins Vallgornera Nou jo hi estaria llogada sense paga ni soldada; digau a l’amo si em vol.
