Altres cançons relacionades
Persona que riu i plora,
se deu trobar de mig temps;
Miquel, los meus pensaments,
es que tenc més avinents,
són de rallar amb tu cada hora.
Jo cridava: “Es berenar”,
i es berenar no venia.
A’s darrer cop vaig cridar:
“Duis es berenar! Feis via!”
Tots plegats mos devertim,
a can Llopis, a la fresca.
I es qui pateix, que patesca
de dolor de sembrat prim.
Tradicionari de Mallorca
