Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llegums
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
III
Altres cançons relacionades
Encara que sa guerrera
duga botonada d’or,
sempre he dit dins lo meu cor
que no tornareu arrere.
¿A on és Na Magdalena
de l’amo En Pep Siquier?
Que vénga, que l’he mester,
perque estic resolt a fer,
baix d’es seus peus, corantena.
Val molt més segar a sa Sínia
amb tot i que fa calor,
que a sa Carrotja amb frescor,
un lloc de tanta marina.
Tradicionari de Mallorca
