Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llegums
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
312
Volum
III
Altres cançons relacionades
Aquesta santanyinera
que n’és sortida a ballar,
ell la varen enconar
de llet de cussa llebrera.
A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Que hi estava jo de bé,
que a sa Llapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui envelava
i s’estimat qui passava,
que feia de pareier.
Tradicionari de Mallorca
