La falguera n’és un abre
amb molta propiedat,
i en una dematinada
ha florit i ha granat.
Ha florit i ha granat
i ha escampada la llavor.
Amor, triau-la garrida;
amor, triau-la millor.

Mal caigués d’un penyal, baix,
a s’avenc de Femenia,
i si caigués a migdia,
a sol post no fos a baix!

Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.