Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
De vint fins a vint-i-quatre
sa fadrina està en es punt,
i, si arriba més amunt,
ja se fa monja o beata.
Per la garriga neix,
per la garriga canta;
no hi ha cap berganta
que no l’admetés.
La guitarra.