Es dilluns de Sant Antoni,
sempre me recordarà,
que me varen prendre es pa
i també an el sen Jeroni.
Jo tenc faves que se corquen,
i qualcú se mor de fam;
jo vui bé an En Juan,
i an ets altres, que els enforquen!
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.