Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar.
I, per por de travelar,
pos es peus plans i sa punta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
261
II
El cel està ennigulat;
o plourà o farà brusca.
Oh, quina al•lota més xusca
que tenc en es meu costat!
Jo m’havia de casar;
¿que no ho sentíreu a dir?
I se va perdre per mi,
perque no vaig agradar.
Tanmateix m’hi casaré,
amb aquest que no voleu,
perque, com vos temereu,
robada me n’aniré
i sa roba me’n duré,
i, si en voleu, ja en fareu.