Jo m’havia de casar;
¿que no ho sentíreu a dir?
I se va perdre per mi,
perque no vaig agradar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1427
Volum
III
Altres cançons relacionades
Tan fort està lo meu cor,
que no mudarà mai mai,
lligat amb cadenes d’or
i amb grillonets de crestai.
En Xesc diu a madò Xesca:
-Xesca, ¿que tens es reim fresc?-
I ella diu: -Sí, Francesc,
sempre està fresca Na Xesca.
La gent de la Ribera
tal és com era.
Tenen molta bravegera
i poca alegria
amb poc pa i molt de vi.
S’aixequen en bon matí,
llavò dormen tot lo dia.
Tradicionari de Mallorca
