Jo m’havia de casar;
¿que no ho sentíreu a dir?
I se va perdre per mi,
perque no vaig agradar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1427
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo sempre n’he tengut tranc
a voler-te massa bé;
creu-me que no mudaré
que ses pedres d’es carrer
i ses teules ragin sang.
Ets espiritistes són
qui, com dormen, veuen vistes;
ja les passaran ben tristes,
es tontos, a l’altre món!
Com te veig, sa set me mata;
beuria de lo teu cor.
Oh, quin beure hi fa tan bo
a una cisterneta d’or
amb un poalet de plata!
Tradicionari de Mallorca
