Na Borges, que vol dir “torre”
en llengo de’n temps primer,
no té torre ni torrer,
sinó, ran d’es sementer,
pins i mates qui fan borra.
Brot de murta capolada;
oh diamant vertader!
¿Tan desgraciat seré
que un dia no caiga bé
amb tu fer una conversada?
A Son Quint, lleixiu calent
que l’escaufen per pastar
i a s’Atalaia que hi ha
un gall qui fa sentiment.