Tanmateix m’hi casaré,
amb aquest que no voleu,
perque, com vos temereu,
robada me n’aniré
i sa roba me’n duré,
i, si en voleu, ja en fareu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Raptes i fugues d'al·lotes
Artà
1977
III
Ets espiritistes són
qui, com dormen, veuen vistes;
ja les passaran ben tristes,
es tontos, a l’altre món!
M’estim més la benvinguda
que aquest senyor m’ha donat
que tota quanta heretat,
de llavò ençà que som nat,
me pugui haver pervinguda;
i ara, perque me saluda,
jo també l’he saludat.
Jo pas pena de cativa
des que amb tu no he rallat.
Saps que és de mal, estimat,
dur dol de persona viva!