¿Voleu que vos cont un pas
que se seguí dins Bunyola?
Sa pell va dir s’olla:
“Fé’t enllà, que no em macars”.

Tu te vares avanar
que em feies lo que volies.
Eren ganes que en tenies,
i no hi vares arribar!

L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera.
En sentir olor de somera
ja no el poren aturar
En es barranc de Morell,
s’animal, tot reposat,
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí
i com un infant plorava,
i sa mare qui cridava:
-No el veurem tornar venir!-
com fou en es planiol,
a subaix de Ses Costetes,
l’enviaren ses mongetes
i el se’n duien an es vol.
L’amo En Roig se veu tot sol,
i en tirava, de canyetes!