Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
132
II
Com fórem dins el Roser,
qui el vas vaig veure obrir,
a un amic meu vaig dir:
Tanmateix s’ha de seguir,
enterrau-me a mi primer.
En es carrer de ses Roques
un convent hi varen fer
per tancar-hi ses al•lotes
que monges se volen fer.
Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!