-Jo m n’he d’anar. Tu arregla les
feines de la casa: agranaràs, cuina-
ràs, pastaràs…No estaré gaire temps
a tornar.
-Sí, mu mare. Anau-vos-ne tranquila.
Saltem i juguem
Que mu mare ja és fuita!
Saltem i juguem
que mu mare ja ve!
-¿Has fet les feines que t’he comanat?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
112
III
-Jo m n’he d’anar. Tu arregla les
feines de la casa: agranaràs; cuina-
ràs; pastaràs…No estaré gaire temps
a tornar.
-Sí; mu mare. Anau-vos-ne tranquila.
(Quan la mare desapareix; tots els al•lots s’agafen les mans; formant rotlo; i enrevolten amb gran alegria cantant:)
Saltem i juguem
Que mu mare ja és fuita!
(Veuen que la mare torna i segueixen cantant; cop-pius:)
Saltem i juguem
que mu mare ja ve!
(La mare demana:)
-¿Has fet les feines que t’he comanat?
(La filla fa que no amb el cap. I la mare l’encalça passant baix dels braços alts de la rodella; per las mateixes parts per on ha passat la seva filla; fins que l’agafa.)
Alabat sia Déu!
va dir Na Pelada,
com va estar colgada
amb En Pelat seu.
Fuma, fuma, xemeneia,
mos n’anirem per allà.
Trobarem un capellà;
mos darà peixet i pa
i un cortonel•lo de vi
per passar aquest sant camí.
Passau, bous, i passau, vaques,
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Sa nineta ha fet torrons
i es Vicari els ha tastats,
i els ha trobat un poc fats,
els ha tornats en es forn
perque sien confittas.
I si no són vius, són morts,
o si no, són enterrats!
An el sol robau claror
i a sa lluna sa tesa;
an el noble, la noblesa,
i a la neu la blancor.