Pensaràs moltes vegades
en s’adiós que et vaig dar
quan mos donàrem sa mà,
Miquela, a ses Enramades.

Com a mi em veuran mudar,
l’amor ja es serà perduda
i es sol ja s’haurà beguda
tota s’aigo de la mar,
i es peixos que hi haurà
p’es camp menjaran pastura.

Jo bé pens i torn pensar
i de pensar-hi torn groga:
si se moria sa sogra,
¿quin dol m’hauré de posar?