Carta, ves-te’n aviada,
no et 'turis fins a Ciutat.
Si a cas trobes tancat,
revoltaràs sa murada
i no estigues aturada
fins que t’hages entregada
en mans de mon bé estimat.
Si te’n vas per enginyer
a la Ciutat de Mallorca,
fadrina t’esperaré
si no som casada o morta.
Quantes n’hi ha que pretenen,
amor, i no són com vós!
Com més tir a alabar-vós,
més alabances me vénen.