En Tià Llissa cercava
per voreres i torrents
i demanava a les gents:
-¿No m’hauríeu vist s’arada?
Set puputs tenc i sa mare;
son pare, si l’agafam.
No sé com tant d’aviram
damunt sa meva espinada!
Me peguen qualque picada
que em fan anar de corbam.
Desditxat de fii o fia
qui sense mare roman!
Tant si és petit com si és gran,
ha acabada s’alegria.