Estimada, vós poreu
posar sa balança al fi;
estirau-la devers mi,
que no us ne penedireu.
La verengera fila, fila,
la verengera filarà:
pega foc a la caldera,
la caldera bullirà.
Cala pitxoc!
Picalatoc! Fora!
Ho canten donant-se les mans, fent rotlada i revoltant. En dir: “Fora!”, tots s’acoten.
Encara que la diada
sia clara es dematí,
’ximateix pot succeir
ennigular-se, estimada.