Olives, a s’olivar,
se n’hi han quedades poques;
per això no vui conrar
i tampoc no vui taiar
es verducs que hi ha a ses soques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Esporles
Núm de glosa
370
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
¿Què és això que deis de sogres?
Jo no en puc sentir parlar:
sa meva me va atupar!
Saps què es de mal! No n’hi poses!
Que és de ditxós un fadrí
qui la festetja criada,
perque ella ja està avesada
a gent externa sofrir.
Tradicionari de Mallorca
