Olives, a s’olivar,
se n’hi han quedades poques;
per això no vui conrar
i tampoc no vui taiar
es verducs que hi ha a ses soques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Esporles
Núm de glosa
370
Volum
II
Altres cançons relacionades
La darrera estació
que vaig fer amb s’enamorada,
la vaig deixar qui plorava
asseguda a un racó.
Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.
Un temps, amb dues llenderes,
duien es dengue lligat,
i ara ses jornaleres
hi duen floc encarnat.
Tradicionari de Mallorca
