Que és de ditxós un fadrí qui la festetja criada, perque ella ja està avesada a gent externa sofrir.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Criades i criats
Esporles
405
II
La darrera estació que vaig fer amb s’enamorada, la vaig deixar qui plorava asseguda a un racó.
Ses olives de Canet les cuien d’en una en una. I jo estic dins Son Burguet sens esperança ninguna.
Na Rafelona deu dir: Mon cor rebenta de pena. Oh, Miquel de sa Fontella, jo i tu ens hem de despedir.