Si a Mina a festejar vas
una galant meravella,
aquesta troca vermeia,
Toniet, que dus de seda,
p’es ravells la deixaràs,
i llavors maleiràs
es xot i s’euveia negra.

No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi,
que passases per aquí
i sols no poguesses dir:
“Al•lota meva, adiós!”

En arribar, l’escomet:
-¿Com te va anit, Magdalena?-
I ella me gira s’esquena
i se’n va, i jo romanc dret.