-Si no ho volen es majors,
en farem una fugida.
¿Vós què hi deis, perla garrida?
-Jo dic que sí, clavell hermós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i fugues d'al·lotes
Poble
Campanet
Núm de glosa
2070
Volum
III
Altres cançons relacionades
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
A Muro tenen sa plaça
de toros per torear,
i és semblant a una plaça
que allà hi posen bestiar.
Una cançó de dos mots
és molt bona d’acabar.
En començar a badaiar
ja no hi ha perills de rots.
Tradicionari de Mallorca
