-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Mon cor no és bronzo ni ferro
per tanta pena sentir;
si vos torbau a venir,
no sereu a mon enterro.
Sa fia d’En Malavida
serà mala de casar,
perque la varen trobar
assu-aquí baix d’es Pla,
devora un jove, adormida.