Vós teniu raó, mu mare:
un dolent ne du un de bo;
emperò no seré jo
qui li faça bona cara.
Tu qui véns de casa rica
dus es rebosillo prim;
si et descuides una mica,
t’untaré es nas de saïm.
No em tornaràs veure, no,
es davant de sa camia,
en no ser per algún dia
que passis i ella estia
estesa a s’estenedor.