Altres cançons relacionades
Adiós vos vaig jo dir,
adiós, i no gosava;
Això era que jo estava,
garrida, per a morir.
A Son Quint, lleixiu calent
que l’escaufen per pastar
i a s’Atalaia que hi ha
un gall qui fa sentiment.
Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.
Tradicionari de Mallorca
