Tres som que anam a sa Cova
i a la mort reparam,
i si tots tres hi quedam
Déu sap qui durà sa nova.
D’aqueixs dos bous tan valents
ja se’n sentirà parlar:
ells dos varen rabassar,
llaurant sa vinya d’es pla,
terra tai de fonaments.
Estimat meu preciós,
¿com no vos he d’enyorar,
i n’hi ha que cerquen posar
guerra enmig de jo i vós.