Altres cançons relacionades
L’any coranta mos va entrar
una trista primavera:
no hi havia cap garbera
ni parlaven de segar
ni tampoc de formatjar
perque s’euveia morta era.
Encara que em veis anar
amb brusa manacorera,
tateix som felanitxera
i habitadora d’Artà.
Quan vaig néixer, vaig tenir
ventura que em batiaren,
emperò més en tenc ara
de ton amor posseir.
Tradicionari de Mallorca
