Galilea, lloc ventós,
garrida, si hi cals pujar,
dia de vent han d’anar
agafats de dos en dos.
Tenia Na Palacanyes
i vaig armar Na Coa-d’ai;
ell no n’heu vista cap mai,
somera amb tan poques manyes!
Na Palacanyes du fueros
i Na Coa-d’ai també.
De ses pedres que duré
he d’alçar ca s’Esgoder
deu pams més alt que es Crucero.
Vós me dau prunes d’En Frau,
i jo les vui d’En Galeta.
Aqueixes colors, ‘moreta,
digau: ¿per qui les guardau?