En acabar de segar,
penj sa fauç a una estaca,
dic: -Dejuna aquí, vellaca,
que ja no tens què menjar.
A can Frau de la muntanya
se morí aquell mirai meu.
Es metges amb tantes eines
no el se saberen fer seu.
Desperta’t, no dormis tant,
i sentiràs ma fortuna;
desperta’t, cara de lluna,
que ara passa el teu guilant.