Un rei tenia tres fies, totes tres com una plata.
El rei s’enamora d’una, Margalida, la més guapa.
Quan sa mare se’n temé , la tanca dins la cambra,
sens porer menjar ni beure més que pa i aigo salada.
Passa un dia; en passen dos; passa tota la setmana;
ella, de set que tenia treu el cap a la finestra.
Va veure els seus germans que amb bolletes d’or jugaven.
-Oh, germans, mos bon germans, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, la glòria tendreu guanyada.
-No la te beuràs, maldita, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de mon pare enamorada.
Ella torna entrar el cap, i llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia; en passen dos; tota la setmana passa.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la finestra.
Va veure la seva mare, que en posteta d’or rentava.
-Ma mare, la mia mare, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, la glòria tendreu guanyada.
-No la te beuràs, maleïda, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de ton pare enamorada.-
Ella torna entrar el cap i llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia; en passen dos; passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la finestra,
i va veure lo seu pare que amb pipa d’or fumava.
-Oh, mon pare, lo meu pare, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, l aglòria tendreu guanyada.
-Correu, criats i criades! duis aigo a sa meva filla,
que le primer que la hi durà la corona d’or tendria.-
Quan foren en el replà, la veren que badaiava;
los àngels li feien llum, Maria la coronava.
Son pare fou condemnat, i sa mare condemnada.
Ella va esser salvada per tota l’eternitat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Raptes i forçadors
Llucmajor
Assonant
86
IV
Set a una ravenissa
no la poren ’rabassar,
per això han ’gut de menar
ses egos de Son Catlar
i euveies de Païssa.
Bella basca em fan es veis:
si la jove a mi em volia,
tanmateix m’hi casaria
d’amagat o davant ells.
Jo no crec que dins Espanya
hi haja una amor com vos tenc:
vós vos n’anau i jo vénc
i mon cor vos acompanya.