Un rei tenia tres fies, totes tres com una plata.
El rei s’enamora d’una, Margalida, la més guapa.
Quan sa mare se’n temé , la tanca dins la cambra,
sens porer menjar ni beure més que pa i aigo salada.
Passa un dia; en passen dos; passa tota la setmana;
ella, de set que tenia treu el cap a la finestra.
Va veure els seus germans que amb bolletes d’or jugaven.
-Oh, germans, mos bon germans, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, la glòria tendreu guanyada.
-No la te beuràs, maldita, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de mon pare enamorada.
Ella torna entrar el cap, i llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia; en passen dos; tota la setmana passa.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la finestra.
Va veure la seva mare, que en posteta d’or rentava.
-Ma mare, la mia mare, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, la glòria tendreu guanyada.
-No la te beuràs, maleïda, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de ton pare enamorada.-
Ella torna entrar el cap i llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia; en passen dos; passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la finestra,
i va veure lo seu pare que amb pipa d’or fumava.
-Oh, mon pare, lo meu pare, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, l aglòria tendreu guanyada.
-Correu, criats i criades! duis aigo a sa meva filla,
que le primer que la hi durà la corona d’or tendria.-
Quan foren en el replà, la veren que badaiava;
los àngels li feien llum, Maria la coronava.
Son pare fou condemnat, i sa mare condemnada.
Ella va esser salvada per tota l’eternitat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Raptes i forçadors
Llucmajor
Assonant
86
IV
Quan te’n vas a confessar,
¿que no dius an es confés
“Senyor Vicari, jo engreix
de veure un fadrí penar”?
Dia vint-i-un de juny,
férem Pasco i devuit festes.
Vérem ses al•lotes llestes
jugant a l’ui.
I ses faves treien brui
victorioses.
Ses al•lotes més plantoses
i ets enamorats
anaven ben entonats.
I elles amb elles
recorrien ses capelles,
feien els passos,
miraven es bergantassos
mig de través..
Lo que té més interés,
sebre qui entra.
N’he apuntades més de trenta
a un pleguet,
que es diumenges fan rotlet
en es sermó,
i el pobre predicador
predic debades,
perque elles, entabanades,
no el s’escolten gens.
Emperò ja vendrà temps
que ho ploraran:
es dia que elles veuran
que se passeja,
dies feners i diumenges,
el dimoni amb sos filats
fent zig-zag, zig-zag, zig-zag!
A Campos, en ’ver-hi eixut,
solen acudir a Sant Blai;
i noltros, en aquest tai,
encara no hem begut.