Les teves paraules poren
dar-me vida i dar-me mort;
són com les plantes d’un hort,
que, en no regar-les, se moren.

En beure bísti’ traidora,
decantau-vos, si poreu.
Es senyor, ¿no el coneixeu?,
cobrava i no feia creu,
i ara la gent penyora.

Jo voldria esser fustera
per fer arades a s’amor:
les hi faria d’aubó
de canya, que és lleugera.