Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
an es trebais d’aquest món
prenguem-los amb paciència.
Com ve es temps de figues flors,
ella se’n va a ses figueres:
de’s mantell en fa banderes
i ara ja no en té tros.
Un ca, com ha tornat vei,
està a un racó retirat;
si no pega qualque llatr,
ningú se recorda d’ell.