A sa mare li sap mal
que li toquin sa berganta.
Ella fa tanta de planta
com un milana blanca
aferrada a un penyal.
Si no mos donau panada,
no la vos agrairem,
i a sa fia li direm:
“Ratada, més que ratada!
Tu t’has alçada de punt
i t’has posada damunt
sa veta plataionada”.
¿Saps què voldria tenir?
Una bona coca amb xuia,
i, per més cantar aleluia,
una botella de vi.