Fonoi dolç i fonoi agre,
fonoi de la gran dissort;
i en tenc una corterada,
dos-cents cortons i un hort.
A Alaró són llevats agres;
ja ho haureu sentit contar,
que volien baratar
el Sant Cristo amb pastanagues.
Dos que amb so parlar s’entenen,
que se parlen d’amorós!
¿No veis, enmig d’aquests dos,
mirades que van i vénen?