Da’m ses mans, farem ses paus.
Massa ja mos n’hem retretes.
Te n’he fetes, me n’has fetes:
porem dir que estam cabals.
Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.
Anit passada el cos meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
I ella me va dir –Fii meu,
sols que siga d’es gust teu,
du-la d’onsevuia sia.