Juan, si véns a veure’m,
t’aprecii molt sa visita;
però no mos casarem,
perque ets gran, i jo petita.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Manacor
1752
III
Na Maria-Aina es posà
set jocs d’anques manllevades
per seure a ses bancalades
d’es ball de Son Macià.
Encara tenim ventura
que no hi hagi serraller
i, en tancar ses portes bé,
es saig passa i no s’atura.
Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.