Si ton pare ni ta mare
ni me vol sa teva gent,
fe’t monja, i jo em faré frare;
però tots dos d’un convent.
Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.
Mai he vist frares ballar
més que enguany es darrers dies:
en sentir ses xeremies
ets hàbits feien volar.