Yo me quería casar con un mocito barbero,
y mis padres me querían monjita de un monasterio.
Una tarde de verano, me sacaron de paseo,
y al revolver una esquina, había un convento abierto.
Salieron de allí las monjas todas vestidas de negro.
Me cogieron de la mano y me metieron adentro.
Me empezaron a quitar los adornos de mi cuerpo:
pulseritas de mis manos, anillitos de mis dedos,
pendientes de mis orejas, gargantilla de mi cuello,
mantilla de tafetán y jubón de de terciopelo.
Lo que más sentía yo era mi mata de pelo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
30
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Em desdic de lo que he dit,
En Messeta no és xueta,
però ve d’aquella cepa
que enclavaren Jesucrist.
Francineta, hermosa ets tu;
des que em tens encativat,
tu me fas viure penat
sense consol de ningú.
Si vols sebre jo qui som,
pregunta i demana noves:
estic a ses Cases Noves,
que és es puig més alt del món.
Tradicionari de Mallorca
