Jo me n’anava a Ciutat
amb un cavall cara-blanca.
Ses dones de Vilafranca
tenen es ventre bragat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vilafranca de Bonany
Algaida
471
III
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Jo servesc un capellà
per veure si em farà hereu.
Amb so capell en sa mà:
-Senyor onclo, ¿què voleu?
Oh Mare de Déu de Cura,
gloriós Sant Honorat!
Curau-me s’enamorat
que està malalt, per ventura.