A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Algaida
Núm de glosa
218
Volum
III
Altres cançons relacionades
A devuit, una fadrina
ja comença a pretenir,
i a vint ja deu tenir
s’enamorat que l’estima.
Baix d’un puig, troben cent comes.
Mira per tu què he perdut:
es temps i sa joventut.
Això és sa paga que em dónes!
Si us he rompuda sa gerra,
tot és un sou que heu perdut:
no ho val per lo que he rigut
com he vist es tests en terra.
Tradicionari de Mallorca
