A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Algaida
Núm de glosa
218
Volum
III
Altres cançons relacionades
L’eterna Sabiduria
a tots mos va redimir;
en quant Déu, no pot patir,
i en quant homo, va morir
i triumfà amb alegria.
La seva Mare Maria,
qui tants de mèrits tenia,
del món també es despedí;
al qui li vol acudir,
remei del cel li envia.
És verd i no és juevert;
és groc i no és aubercoc;
és negre i no és pega.
El lledó
Estimat meu, tot hi ès:
vós fadri i jo fadrina.
N’hi pren com la plata fina,
que torna an es mateix pes.
Tradicionari de Mallorca
