A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Algaida
Núm de glosa
218
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com ton pare i ta mare
pel carrer m'encontraran,
gotes de sang ploraran
si pensen en mi encara.
Jo vaig vestida de negre,
com la Verge es Dijous Sant.
Vos deveu pensar, guilant,
que, passant i traspassant,
que jo ja no vos conega!
Abre de millors profits
com s’ametller no n’hi ha:
fa fuies p’es bestiar,
ses cloveies per cremar
i es bessons per fer confits.
Tradicionari de Mallorca
