Un horabaixa a la tarda,
venguent de Banyalbufar,
vaig passar per Son Serralta,
a prendre, foc per fumar.
Mentre p’es portal estava
a l’espera, em vaig girar,
i allà dins hi vaig trobar,
a una taula que hi ha,
una Jove molt gaiarda.
-¿Voleu-me donar o vendre,
la Jove, un caliu de foc?
I ella me diu: -A poc apoc,
jo no en don ni en vens tampoc;
vós mateix el poreu pendre.-
Vaig pendre un caliu petit
i no l’ahvia mester.
Davall davall, me vaig fer
tres bòfegues a un dit.
Tres bòfegues de saliva
me sortiren a un dit.
Per que jo ho hagués sentit:
-¿Qué et cremes? Poa-t’hi saliva!

Es dia que segam xeixa,
sa madona fa es paper.
I, si s’aigordent no ve,
es rostoi li farem créixer.

¿No et recordes, Catalina,
s’any que nos vàrem casar?
Més d’un mes i mig durà
que n’era com qui donar
foc a una colondrina.