Un horabaixa a la tarda,
venguent de Banyalbufar,
vaig passar per Son Serralta,
a prendre, foc per fumar.
Mentre p’es portal estava
a l’espera, em vaig girar,
i allà dins hi vaig trobar,
a una taula que hi ha,
una Jove molt gaiarda.
-¿Voleu-me donar o vendre,
la Jove, un caliu de foc?
I ella me diu: -A poc apoc,
jo no en don ni en vens tampoc;
vós mateix el poreu pendre.-
Vaig pendre un caliu petit
i no l’ahvia mester.
Davall davall, me vaig fer
tres bòfegues a un dit.
Tres bòfegues de saliva
me sortiren a un dit.
Per que jo ho hagués sentit:
-¿Qué et cremes? Poa-t’hi saliva!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Estellencs
Rima
Assonant
Núm de glosa
48
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Hi ha qualque joveneta
que li agrada s’estimat,
i prompte ja s’haurà armat
de revólver i escopeta,
i en veure franceseta,
paplam! ja li ha desparat.
Sa sogra se deu pensar
que no seré gendre seu:
si ve destinat de Déu,
sa sogra no ho ’turarà.
Un escarader se muda
per atropellar la gent:
es nostro és ben diferent,
que la fa estar entretenguda.
Tradicionari de Mallorca
