Mestre Tomeu para lloves,
n’agafa de dos en dos.
Sabeu que és de venturós
es mestre de ses escoles!

Vet allà l’amo qui ve
a veure si hem acabat:
noltros hem embolicat
un puput com un claper.

Petiteta l’han casada, la filla del Carmesí.
L’han enviada a dur aigo a la Font del Torrentí.
Los turcos la hi han trobada, turcos amb un bergantí,
l’han entregada a la Reina, la Reina del Moretí.
I la Reina, com la veu, que té el coloret tan fi:
-Ai, duis-la-vos-ne, los turcos, duis-la-vos-ne lluny d’aquí,
que, si el nostro Rei la veia, ja no me voldria a mi,
i la faria la Reina, la Reina del Moretí.-
Respongué una criada, la més veia que hi havia:
-La deix fer, Senyora Reina, la deix fer, Senyora mia;
serà bona per cambrera o per ajudar a la cuina.
Si no, farà altra feina, pot rentar de nit i dia,
i el sol i les serenes taiaran sa pell tan fina.-
Dematí, rentant los panyos, encara no era de dia,
gira sa vista a llevant i el sol resplendent eixia.
Va afinar un cavaller qui cap ell corria.
De tan lluny com ell la veu, al punt li fa cortesia.
-Moretona, Moretona, ¿vols venir en ma companyia?
-De bon gust, lo cavaller, de molt bon gust jo vendria.
I la roba de la Reina, llavò, ¿qui la rentaria?
-Les broidades amb or fi estén-les damunt la silla,
i la que no té broidats tira-la per la marina.-
Caminaren set jornades que una mosca no sentien,
i troben un olivar ben apareiat ‘oliva.
-Camp d’Oliva, Camp d’Oliva, Camp d’Oliva preciosa!
-¿Vols-me dir, tu, Moretona, com coneixes Camp d’Oliva?
-Perque, a casa dels meus pares, Camp d’Oliva n’hi havia.
-¿Vols-me dir, tu, Moretona, a quina terra ets naixida?
-A Camp d’Oliva som nada, i aquí em feren cativa.
-¿Vols me dir tu, Moretona, ane quina part vivies?
-Just a la Plaça Reial, un castell noltros teníem.
-¿Vols-me dir el nom dels pares que te donaren la vida?
-Som filla del Rei don Calde i de dona Celestina.
-Mira, que, si deies ver, germana meva series!
-Germaneta teva som, la germaneta petita!
-Mumare, la mia mare, ¿voleu veure vostra filla?
-Ha set anys que la’m prengueren, set anys que no l’he vista!
-¿Què donaríeu, digau, si la vos tornaven viva?
-La mitat de mon reialme en or, no li planyeria!
I, llavò, si n’era verge, corona d’or li daria.
-Sí que ho som verge, mumare, com el sol surt cada dia.
La corona de les verges l’he passada cada dia.
-Si lo que me dius és vera, benvenguda sies, filla!
-Si no voleu creure en mi, jo duc Josep i Maria
que és la millor companyia que un cristià pot tenir.