¿No et recordes, Catalina,
s’any que nos vàrem casar?
Més d’un mes i mig durà
que n’era com qui donar
foc a una colondrina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Estellencs
Núm de glosa
1843
Volum
III
Altres cançons relacionades
Dingo-dango va entonat;
són deu mil qui van amb ell;
tots van vestits de vermei
fora En Dingo-dango vell.
Un cirerer.
S’estimat ofici té,
perquè l’ha après dins ca seva;
per fer sa voluntat meva,
mu mare, jo el vui fuster.
Es puput sempre t’afina:
si em vols agafar, agafè’m,
o sinó, acompanyè’m
fins a sa font d’En Massina.
Tradicionari de Mallorca
