¿No et recordes, Catalina,
s’any que nos vàrem casar?
Més d’un mes i mig durà
que n’era com qui donar
foc a una colondrina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Estellencs
Núm de glosa
1843
Volum
III
Altres cançons relacionades
A lo mateix te’n prendrà
consemblant a la terrola:
ella, que tan amunt vola,
llavò es niu a lloc baix fa
-Més val esser fii de saig
i repicar es tambor
que haver d’esser segador-,
va dir un jove d’Andratx.
-¿D’on és aquest jovenet?
-Deu esser de la muntanya.
-Mirau-lo que té de manya
en so remenar es peuet!
Tradicionari de Mallorca
