Es dia que segam xeixa, sa madona fa es paper. I, si s’aigordent no ve, es rostoi li farem créixer.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Estellencs
447
II
Com som, que me casaria amb un homo que no hi ves, i li prendria es doblers i llavò li fuguria.
Qui se casa, un esclau és, amb pobila veciada; val més una ben criada, maldament no duga res.
Jo em pos darrere sa porta i no faç sinó plorar; un abraç li heu de dar per compte meu, si som morta.
