Cantau, cantau, ramellet!
Que sou de curioseta!
Quan sent aqueixa veueta
que teniu, agradoseta,
m’agafa mal de coret.
Madoneta, madoneta,
per sa panada venim;
dau-la-mos carregadeta
de taiades i saïm.
Es mistos, en temps primer,
molts los duien de pelleta,
i me deia mu mareta
que los feia un artiller.