Perque de tot hi hagués
en el preciós jardí,
hi vaig sembrar romaní
qui n’està en flor cada mes.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Jardins
Santa Maria del Camí
969
II
Un abre té dotze branques;
cada branca, quatre nius;
dins cada niu, set ous,
i, com en neix un, s’altre es mor.
L’any, els mesos, les setmanes i els dies.
A l’engroc
i més a l’engroc,
sa somera trota
i s’ase no pot.
-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reguardada
per com me voldré casar.
-Si dius que em tens reguardada
per com te voldràs casar,
si vols confits, te’n puic dar
d’es titlet d’anit passada.
-¿Això és ver que, anit passada,
tragueren es teu titlet?
Pot ser ver, però no ho crec,
la m’hagués pegada encara.