Sor Tomassa Catalina
se’n duia es dinar a son pare;
si p’es camí s’aturava,
s’olleta sempre bullia.
Bé record que ho prometeres
per porer-me fer dir “sí”.
Oh faldetes, tan amargues,
que ho sou estades per mi!
Noltros som quatre qui estam
dins sa presó de Bunyola
per donar pa an En Pandola
que no se morís de fam.