D’avui a vuit dies
i un petit més,
tenc d’anar a matines
amb sos tafoners.
Per enguany ja estic llogat,
camparé com camparé,
i un altre any me miraré
a on pos s’espigolat.
Quan te veig, mon cor se fon:
això és de tant que m’agrades;
i, si em fas venir debades,
mal tengués més punyalades
que lletres no hi estampades
a tots es missals del món!